entrevista OLAE

Cuatro letras simples, estratégicamente ubicadas y muy legibles. De esto trata el trabajo de OLAE, quien siguiendo esta premisa ha tapizado con su rubrica las carreteras y vías de tren del territorio español. Armado con pintura plástica reciclada, extensores de hasta ocho metros y rodillos, su sello ya es fácilmente reconocible y cotidiano por cientos de miles de personas.

Se esfuerza para poner al alcance a todo el mundo un mensaje que muy poca gente va a entender y eso genera un pequeño mar de dudas. La dimensión de su “campaña” ha traspasado el nivel de “gamberrada” hasta llegar a los foros generalistas y redes sociales donde la gente de a pié se pregunta ¿Quién es y por qué lo hace? ¿Cual es el objetivo?

No podemos dar respuestas porque tampoco las hay. OLAE es una obsesión, un espejo en donde mirarnos cuando deseemos una vida libre. “Algo” que accede a los parajes más inaccesibles para dejar su marca.

Campo a través hasta el soporte visible desde el confort de tu medio de transporte. Buscando una atención correspondida, generando un dialogo en el cual cuatro letras son la única respuesta. El resto ya forma parte de tu opinión al respecto. O lo amas y entiendes su necesidad por estar allí o lo odias por pesado.

OLAE claramente ha elegido las reglas del juego en las que la cantidad importa tanto o más que la calidad por eso al margen de sus “rodillazos” hay que destacar su actividad usando una mezcla de lenguajes adaptados a los diferentes medios que nos ofrece la ciudad. Ya sea en las persianas usando un estilo efectivo y sin complicaciones, o en los adhesivos, plantillas, tags o mosaicos.

Persiana Gaspar quiere rendir un homenaje a este misterioso ente con una intervención en nuestra persiana, una pequeña muestra de mosaicos y alguna que otra sorpresa.

Una història del Graffiti a Barcelona no explicada

És curiós que hi ha un part de l’historia del moviment Hip Hop i la Plaça universitat que no s’ha explicat a cap lloc. És tracta de la redada policial a la boca de metro de c/Pelai del diumenge 13 d’octubre de 1991 a les 14.00h de la tarda on els antidisturbis de la Policia Nacional van fer detenir uns 13 adolescents “rapers” i els van acusar de ser part dels caps rapats neonazis que havien atac at el dia abans a diferents persones al centre de Barcelona.

Un cop molt dur per famílies i joves que no entenien res. Alguns familiars van denunciar la situació des del principi i altres aconsellats pels advocats van decidir no moure més el tema. Un muntatge policial en el que es va detenir a alguns del joves que surten al reportatge de TV3. Alguns han continuat sent grafiters, i alguns de molt reconeguts.

Algun dia s’escriurà aquell capítol de la història del graffiti de Barcelona on un muntatge policial va aprofitar la repressió contra els caps rapats feixistes per ficar al mateix sac a adolescents que els hi agradava la música negra, portaven collarets amb la silueta del continent Africà i que inclòs alguns d’ells tenien melenes. Eren tot el contrari del que se’ls acusava. Plaça Universitat va deixar de ser el punt de trobada. Sembla ser que els joves graffiters molestàvem molt!!

TV3 es pot veure a una Angels Barceló molt joveneta explicat el moviment Hip Hop i el punt de trobada juvenil que hi havia a Plaça Universitat.

Tot plegat m’ha fet venir a la memòria bones estones però també una història que ens va sacsejar al grupet d’amics que anaven des de 9 Barris a Pl.Universitat tots els diumenges. La vam patir directament. Una història que no he vist mai explicada a cap lloc.

https://www.youtube.com/watch?v=RCC_Ev7JQLM#action=share

Wild Style pelicula

Wild Style és una pel·lícula nord-americana dramàtica-musical de 1983 escrita i dirigida per Charlie Ahearn. Va ser la primera pel·lícula del Moviment hip hop.

La pel·lícula és un exponent especial en el seu gènere, ja que en ella els actors exerceixen papers que van ser dissenyats per mostrar exactament com van ser en la vida real. Si bé conté un argument fluix per a la seva comercialització, aquest no és la raó per la qual és altament considerada, sinó l'ús de les icones de la cultura hip-hop, que converteixen aquesta cinta en llegendària. El rodatge va ser recolzat amb documentació profunda de l'època i d'una sub-cultura que va anar prenent força per si mateixa.

A Nova York, el llegendari artista de graffiti Llegeix Quiñones2 interpretant el paper d'en Zoro, escriptor de graffiti més popular i al mateix temps clandestí de la ciutat és considerat per un programa de televisió per concedir una entrevista sobre el creixent art del graffiti. La història real de la pel·lícula es refereix a la tensió entre la passió d'en Zoro pel seu art i la seva vida personal, en particular els problemes amb la seva família i la seva relació tensa amb la seva companya l'artista Rose. El que podem apreciar en Wild Style és una peliculla que mostra les bases del hip-hop com a cultura ja que està plena de filaciones al metro, escenes de breakdance, freestyle i MCing, i estranyes filmacions d'un dels padrins del hip-hop, Grandmaster Flash, amb alguns scratches impressionants i les barreges que el caracteritzen barrejant entre 2 tornamesas a la cuina, tot un clàssic. Una cita obligada per a qualsevol persona interessada en els veritables orígens de la música hip-hop i la seva cultura.

 

principis del graffiti en Espanys

Abans de l'existència del moviment actual, el grafit existia en el seu estat antiquíssim, amb llapis o objectes punxants, fins al punt que certs arquitectes espanyols feien els paraments dels edificis amb terminacions de difícil atac pels grafiters sense preveure l'aparició del aerosol.

A Espanya el tagging amb aerosols va començar d'una manera peculiar, denominat com "estil flechero" pel que sembla espontàniament, mentre que a la resta d'Europa va ser per influència nord-americana.

A principis dels anys 1980, en plena moguda madrilenya, diversos joves es van posar a escriure en els carrers, els metres, les estacions, etc., amb els seus retoladors primer i després amb aerosol.

 

Els anys 90 a Espanya estan profundament marcats per l'aparició d'una marca d'aerosols de pintura especialitzats per grafit, MONTANA, els quals han permès l'accessibilitat a tots els escriptors a una pintura de qualitat i un preu assequible, anteriorment tota la pintura era sostreta en grans superfícies o ferreteries.Espai reservat per grafit legal al Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona, ​​2004.
Com a grups importants en els anys 90 a Espanya, cal destacar a Madrid a CEX, KR2, TBC, a Barcelona a grups com TSK, a Sevilla GAS, a València LSS, UKC, TFK, CNB i Terol PMS, CTC, VSK (Bals , SAR, OVER, oves ...) també grups formats per escriptors de diverses ciutats, com, els GIPSY KINGS, (neix com a grup el 2000) amb escriptors de València, Mallorca i Madrid (Hanem, Drim, Scawt, Hock, Atek). ALT CONTRAST format en 2001 amb escriptors de Salamanca i Càceres (Agu, Slop, Eseon, Ares, 8a, Thone, Sonbaty). Hi ha marques de pintura especialitzada, com Montana Colors, que patrocinen artistes de grafit. Es publiquen revistes i vídeos sobre el tema. Moltes autoritats locals destinen algunes superfícies per a l'execució de grafit i fins i tot financen concursos, exhibicions o festivals de grafit dins les seves activitats culturals.

 

Últimament els vidres ratllats per claus o objectes punxants, s'han convertit en una expressió d'art poc acceptada. És una modalitat de l'art de carrer, la qual entreté al graffiter durant el seu trajecte, com a tren, autobús, etcètera.

Entrevista Anónima
- Resumeix per que vas començar en això del graffiti

Vaig començar perquè sempre he estat una persona amb inquietuds artístiques bastant fortes que em portaven a expressar-me d'alguna manera, però la manera que crec que ha prevalgut a les altres, ha estat el graffiti, perquè em sembla una manera de poder posar missatges tant culturals com artístics.

- Què creus que és el més important que defineix a un bon escriptor de graffiti?
Crec que és la constància i la forma de poder arribar al més profund de les persones amb el mínim esforç, així podràs tenir la capacitat de poder comunicar més i millor.
- Quin creus que és el futur del graffiti?
El grafit, ira evolucionant i anirà influenciant i prenent influències d'altres formes plàstiques d'expressar-se, llavors no es a on pot arribar, avui dia hi ha molt disseny, que no em sembla malament, demà pot ser una altra forma, puc intuir-... però tot això serà després de la publicitat.
-¿ Legal o Il · legal?
El graffiti és il · legal.
-Què És el que més t'ha impressionat en el que has viscut dins el graffiti?
Potser el fet de poder arribar a una ciutat a la qual no has anat mai i ser rebut per algú a qui no coneixies, et porti a casa i et tracti com a un germà.
- Han ajudat al graffiti les noves tecnologies com Internet? En què?
Si clar, molt més jo crec, des del fet de passar-te les fotos pel MSN amb els amics fins a conèixer el treball d'algú que està en una altra part del món.
-Què Li diries a un noi que comença amb això?
No li diria res, el vigilaria en la distància, amb el temps si es veu que s'esforça ja en parlaríem.
¿Que és el que mai pintaries?
Un cementiri, ja ho he fet i la veritat, em penedeixo. Cal tenir un respecte.

L'Art del Graffiti

Un graffiti, és un missatge escrit o una imatge pintada, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants, com panys de paret, portes o monuments. Inicialment, acostumava a fer-se per a inscripcions trobades en excavacions arqueològiques, i n'hi havia mostres sobretot de l'antiga Roma, on pel que sembla era una pràctica habitual. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de manera repetida.

Història

El costum de pintar o escriure a les parets és tan antic com la invenció de l'escriptura, i n'hi ha nombroses proves, especialment a Pompeia i Herculà, on es van conservar gràcies a la cendra volcànica. El grafit en l'art modern és un moviment que va sorgir en la dècada del 1970 a Nova York. Algú va començar a escriure "TAKI" en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com a "tags") es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant al metro novaiorquès. Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran, fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit. A poc a poc, les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s'estengué per tots els Estats Units. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància, la cosa va sortir del metro i ja no sols s'atacava això, sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida.
El grafit cada vegada va evolucionar més i més, creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit, actualment, abasta des de grans murals de molts colors, que són veritables obres d'art, a pintades en el metro de qualsevol ciutat.